Detall nota de premsa

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha destacat que el Pla Endavant compta amb 339 mesures i 12 objectius estructurals amb l’objectiu “d’accelerar la reconstrucció, planificar infraestructures estratègiques i reforçar el nostre territori davant emergències”.  

Així ho ha assenyalat en la presentació d’esta iniciativa que està dissenyada en quatre accions principals en les àrees d’infraestructures, prevenció, protecció i gestió de les emergències per a transformar la Comunitat Valenciana amb la finalitat que “estiga més preparada davant possibles catàstrofes naturals”.

Durant la seua intervenció, Mazón ha avançat una sèrie de propostes com la creació d’una empresa pública mixta, participada per la Generalitat i l’Estat, “per a impulsar l’execució de les infraestructures hidràuliques necessàries per a la recuperació de la nostra terra”. 
En esta línia, plantejarà al Govern d’Espanya la creació d’una agència estatal de l’aigua amb seu en la Comunitat Valenciana. 

Així mateix, ha advocat per afavorir la col·laboració publicoprivada per al desenrotllament de sòl i construcció de vivendes, mitjançant la constitució d’empreses mixtes participades per l’Entitat Valenciana de Vivenda i Sòl (EVHA) i el sector privat.

Igualment, el cap del Consell també ha apostat per la formació d’una comissió parlamentària en les Corts per al seguiment i control del Pla Endavant.

Quatre pilars revolucionaris

El cap del Consell ha explicat que el Pla Endavant està centrat en quatre pilars que “suposen una revolució en cada un dels seus àmbits perquè corregix, innova, va més enllà d’un canvi d’estructura i pretenen transformar la cultura de la prevenció, la gestió del risc i les emergències”.

Així, en l’àrea de les infraestructures proposa una intervenció integral en el barranc de Poio i sol·licita que es “jerarquitzen i identifiquen els trams més perillosos que necessiten d’una neteja prioritària en funció del volum acumulat de restes vegetals, la proximitat a nuclis urbans o infraestructures sensibles i la capacitat de desguàs”. 

Així mateix, ha plantejat la incorporació de tancs de tempesta o parcs antiinundacions “per a gestionar grans volums d’aigua de pluja, reduint la sobrecàrrega en els sistemes de clavegueram i les EDARs”.

A més, ha formulat la realització, en col·laboració amb el Govern central, d’un estudi integral per a analitzar els motius pels quals carreteres i ponts no van suportar els efectes de la riuada amb l’objectiu d’adaptar els mètodes de construcció a este tipus de fenòmens.

En matèria de prevenció, el president ha instat les agències competents a l’actualització completa d’infraestructures de monitoratge i el desplegament de sistemes d’alerta primerenca que “atenga les característiques hidrològiques, geogràfiques o socioeconòmiques de cada conca i barranc”.

En este sentit, ha proposat la realització d’un test d’estrés hidrològic i hidràulic per a cada conca o subconca, amb l’objectiu d’identificar zones de risc elevat, avaluar la seua capacitat per a suportar esdeveniments climàtics extrems i definir un programa de mesures que cal dur a terme per a reduir el risc a persones i béns.

Igualment, ha demandat una guia individualitzada de cada barranc, així com establir de manera expressa els llindars de cabal a partir de quin nivell de pluja en cada barranc això pot convertir-se en una situació de risc per a les poblacions. 

En l’àrea de protecció, ha plantejat la modificació de la normativa de seguretat en edificis per a fer obligatòria la instal·lació d’una bomba de buidatge automàtica i l’elaboració de protocols amb rutes d’evacuació vertical per a tots els edificis públics o privats, establint rutes d’eixida davant inundacions a través d’escales internes o externes d’emergència que connecten amb cobertes o plantes segures.

Així mateix, ha incidit en la formació als escolars en dinàmiques d’evacuació, amb simulacres i protocols específics sobre com actuar en casos de riuades, de manera que “s’equipare la prevenció d’incendis amb la d’inundacions”, ha assenyalat Mazón.

Gestió d’emergències

D’altra banda, el cap del Consell ha remarcat que “una gestió eficaç de les emergències és impossible sense bona informació”, per la qual cosa ha proposat “un canvi en la normativa local, autonòmica i nacional perquè totes les agències que aporten informació pròpia no solament siguen responsables de traslladar les dades de la seua pròpia agència o entitat, sinó també d’interpretar per a la resta dels organismes quina projecció d’impacte tenen les seues dades en brut”. 

En este sentit, ha denunciat que “no pot ser suficient amb aportar un nombre de volum de cabal en abstracte, sinó també si este nivell implica risc o no per a la vida o la perspectiva és de millora o empitjorament de la situació”.

També planteja que els ajuntaments reporten a Emergències el nivell del barranc al pas pel seu municipi cada 60 minuts cada vegada que hi haja alerta taronja o superior.

Resposta a la primera fase d’urgència i avanç de la reconstrucció

El cap del Consell ha destacat la labor de la Generalitat en els primers huit mesos després de les riuades amb la prioritat “en l’urgent i avançar en la recuperació de les poblacions afectades”. Per a fer-ho, s’ha dotat d’ajudes directes els veïns i empreses perquè disposen de la liquiditat necessària per a fer front a les pèrdues materials més urgents.

Així mateix, ha ressaltat que en estos 240 dies s’ha reconstruït en temps rècord les infraestructures bàsiques com el servici de Metrovalencia o les 18 carreteres autonòmiques amb l’objectiu de garantir el restabliment de la mobilitat, així com d’oferir els recursos necessaris per a la protecció de la salut mental de tots els afectats. 

Així, ha destacat que la Generalitat ha mobilitzat, compromés o gestionat partides per valor de 2.400 milions d’euros, dels quals més de 1.466 milions s’han destinat a ajudes directes a persones i empreses afectades i 945 milions d’euros corresponen a contractes per a la reconstrucció.

En este sentit, s’ha referit als diferents treballs realitzats com la neteja de 900 garatges i de 56 centres educatius, la retirada de quasi un milió de tones de residus i el seu corresponent tractament, més de 9.300 palets d’ajuda humanitària, la distribució de 180.000 unitats d’avituallament sol en la primera setmana, les 330.824 hores de treball de personal administratiu, persones encarregades, oficials i d’altres perfils tècnics, que se sumen a les 180.353 hores de treball de maquinària per a la reconstrucció.

Igualment, s’ha referit a l’àrea de 562 quilòmetres quadrats a on viuen 845.000 ciutadans, 50.000 empreses perjudicades, més de 275.000 treballadors afectats i altres 33.000 en ERTO, a més de 34.000 autònoms. Així mateix, s’han reparat 650 quilòmetres de carreteres de la Generalitat i Diputació per a un total de 850 quilòmetres, i 566 km de vies de ferrocarril i metro, inclòs el lloc de comandament de Metrovalencia. 

A més, han permés la reconstrucció total o parcial de més de 100 centres educatius, 61 centres de salut i tres hospitals, 421 farmàcies amb danys, i 126 residències per a majors i centres socials afectats, 55.000 hectàrees de cultiu i 50.000 parcel·les destruïdes, 122 depuradores i col·lectors amb danys i incidències considerables, més de 100.000 vehicles afectats o destruïts.