Detall nota de premsa

El vicepresident segon i conseller per a la Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana, Francisco José Gan Pampols, ha destacat que la Generalitat Valenciana ha pagat ja 600 milions d’euros en ajudes directes als afectats per la riuada, als quals cal sumar altres 500 milions compromesos.

Gan Pampols s’ha pronunciat així durant la seua participació en l’esmorzar informatiu organitzat per Nueva Economía Forum a Madrid, a on ha fet un balanç de les actuacions que s’han dut a terme per a impulsar la recuperació de la Comunitat Valenciana. 

En este sentit, ha explicat que les infraestructures bàsiques ja estan recuperades “al complet” i ha realçat el Pla Endavant de recuperació i el pla d’anticipació i reacció davant catàstrofes naturals elaborat pel seu departament. 

Respecte al primer, ha afirmat que la previsió és que al llarg del mes de setembre estiguen iniciades el 40 % del total de les iniciatives. Gan Pampols ha assenyalat que el pla, que inclou 343 accions, es construïx sobre quatre eixos (persones, teixit econòmic empresarial, medi ambient i teixit social) i inclou dos bases habilitadores transversals (infraestructures i ordenació territorial).

L’objectiu és, d’una banda, reparar els danys de la riuada i, d’altra, catalitzar un procés de transformació a llarg termini del territori valencià, per la qual cosa el pla continuarà més enllà d’esta legislatura.

“Quan acabe enguany, tindrem el 61 % de les iniciatives en marxa, la qual cosa demostra que la Comunitat Valenciana avança”, ha subratllat durant la seua intervenció, en la qual també ha exposat l’informe de diagnòstic realitzat per la Vicepresidència Segona.

Este estudi analitza les causes i impactes de la riuada en els diferents sectors i localitats i conclou que l’impacte econòmic de 17.800 milions d’euros i més de 306.000 persones afectades. A més, establix que la catàstrofe ambiental que es va originar per una depressió aïllada de nivells alts (DANA) va ser agreujada pel context geogràfic, sociodemogràfic i sistemàtic de la zona. 

En este sentit, conclou que va afectar la topografia i el gradient d’altura del terreny (que va augmentar la velocitat de l’aigua), l’antropització del sòl (que reduïx la capacitat de filtració del sòl) i els incendis previs en la zona; l’alt creixement poblacional de la zona i l’alta concentració d’empreses; i la inversió insuficient en projectes hidràulics.

Més formació

D’altra banda, el vicepresident segon ha advocat per millorar la formació dels professionals i de la ciutadania en el seu conjunt, “perquè sàpien com actuar davant els desastres naturals”. Al respecte, ha posat com a exemple Japó, “a on tots els xiquets saben què han de fer davant un avís de terratrémol”.

El Pla director d’anàlisi, anticipació i reacció davant catàstrofes naturals en matèria preventiva incidix en la importància de reforçar la capacitat col·lectiva de la població per a anticipar, preparar-se i respondre davant fenòmens meteorològics extrems.

Establix la conscienciació social com el motor que enfortix la capacitat d’autoprotecció. Per a fer-ho es proposa desenrotllar campanyes informatives adaptades als diferents tipus de risc, característiques territorials i societat destinatària i fer simulacres de preparació que permeten millorar els protocols d’actuacions. 

Sobre les infraestructures hidràuliques per a minimitzar els riscos davant futures inundacions, segons ha assenyalat Gan Pampols, és “essencial” combinar les solucions basades en la naturalesa, com els parcs inundables, amb infraestructures estructurals, com les preses. 

Coordinació entre administracions

Respecte a la coordinació, ha recordat que es va sol·licitar en “nombroses ocasions”, tant de manera verbal com per escrit, a l’Administració general de l’Estat la creació d’una comissió mixta per a coordinar la resposta davant la riuada, però “no s’ha rebut resposta”. 

En este sentit, ha afirmat que la Generalitat sí que ha posat en marxa un grup juntament amb la Diputació de València i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per a gestionar, en el seu nivell, la recuperació, evitar duplicitats i maximitzar esforços.

“Per a un fenomen com el que hem viscut no hi ha una altra manera de resoldre’l que amb un planejament centralitzat”, ha assegurat, al mateix temps que ha considerat que “totes les administracions han de participar en un mateix òrgan per a prendre les decisions en conjunt, encara que s’executen de manera descentralitzada”.